Tres veus plenes de vida

Aquest divendres al vespre va començar a l’Ateneu Igualadí la 22a edició dels concerts a l’Ateneu i la 8a de Músiques de Butxaca, i ho va fer amb un concert de The Sey Sisters. Un trio de veus negres que van presentar el seu últim disc «Rise», que tal i com defineixen elles «és una crida a la revolució personal”.

Acompanyades pel pianista i saxofonista Albert Bartolomé, van donar pas a les primeres cançons carregades de missatges feministes, envers el racisme, en defensa dels drets humans i sempre amb un rerefons de llibertat i de cants a l’empoderament personal i col·lectiu. Unes lletres compostes per elles mateixes a partir d’experiències viscudes que els havien fet remoure per dins i que gràcies a la música poden expressar de la millor manera.

Si bé el missatge era potent, les seves veus no es van quedar enrere, unes veus que omplien l’escenari d’alegria i de bon rotllo, que van saber transmetre al públic que poc a poc també es va anar empoderant i es sumava a acompanyar aquelles veus enèrgiques. The Sey Sisters van saber tenir al públic sempre atent, combinant cançons més lentes i amb lletres punyents, amb cançons d’arrels africanes i molt animades que feien reanimar al públic. Tant és així, que el concert va acabar amb el públic dempeus ballant.

Un final realment com tocava i que era una petita victòria de les tres cantants, ja que era el reflex del que demanen a la societat amb les seves cançons: que tothom es deixi anar, que sigui lliure i que no s’oblidi de gaudir de les coses.

Ton Casellas