• Marta Knight | 3 d’abril 

    23 h Ateneu Igualadí

    Entrades

     

     

    • El setembre de 2018 publica ‘Resurrection’. Amb referències a Mac Demarco, Declan McKenna o The Kooks, ‘Resurrection’ representa les ganes d’explorar un terreny més “chill despreocupat” i buscar nous sons que incorporar a les seves composicions i que li facin evolucionar sense abandonar el seu estil més característic. Una prometedora avantsala d’un primer disc que publicarà al llarg de 2020.

    • Músiques de butxaca

      És una història que neix a finals dels noranta amb el nom de ‘Cicles de Música a l’Ateneu’ de la mà de l’Ateneu Igualadí i la complicitat de l’Ajuntament d’Igualada. El propòsit d’aquest projecte era omplir les nits igualadines de bona música amb una programació estable, interessant i pensada per un ampli ventall de públic. Concerts de petit format amb aire de cafè-concert, dos cops al mes al vestíbul de l’Ateneu Igualadí. D’allà venim. Un viatge llarg i emocionant que ens ha portat fins avui i seguim.

      Celeste i Santi Careta Ateneu - Còpia

      Els projectes amb el temps es desgasten i caduquen a no ser que arribin aires nous. Som a les acaballes del 2011 i tocats per la inspiració i amb el mateix esperit del primer dia, sorgeix la idea de traslladar els concerts del vestíbul a l’escenari mateix del Teatre Municipal l’Ateneu i canviar el nom del cicle. El 2 de març de 2012 comença els Músiques de butxaca amb un concert inaugural que evoca les grans dives del jazz, com una declaració de principis del que havia de ser aquesta nova etapa. Amb set concerts l’any i amb una acurada i selecta programació els ‘Músiques de butxaca’ ha anat fent trajecte.

      No hem estat sols. Amics, mitjans de comunicació, empreses, entitats, institucions, han cregut en el projecte i ens han acompanyat des de l’inici. Un gran equip que segueix donant forma i contingut a la proposta amb energia apassionada; perquè ens agrada la música, perquè estimem la música.

      Hores abans de cada concert l’espai diàfan de l’escenari respira el que més tard esdevindrà, i a poc a poc va agafant forma: l’escenari que acollirà als músics, la zona de bar, les tauletes, les cadires, les espelmes i la il·luminació, delicada i tènue. Tot està a punt. El públic va omplint la sala, ocupa el seient amb un gintònic que donem de benvinguda i des d’aquest lloc privilegiat, la visió del preciós teatre modernista llueix i fascina a qui el descobreix per primera vegada. La música convoca emocions, és moment de deixar-se endur i gaudir.

      Des de l’escenari, des d’aquest espai amb ànima, es viu l’experiència dels ‘Músiques de butxaca’. Un escenari de sensacions, un meravellós regal pels sentits.