Veure la crónica de la sessió
Això és cultura, per tant, llibertat
Pregunta típica de quan sortim de les Músiques de Butxaca: T’ha agradat?. Doncs aquesta vegada no ho sé respondre. Perquè no sé si en va agradar o no…. De fet, sí, però potser no…
El Xarim es presentava amb una banda molt intensa (a la bateria, potent i precís, Ermengol Mayol, als teclats, Ricard Sohn, complert, ric en matisos, i al baix, Miquel Sospedra, implicat i vital). Jo que m’esperava un concert més acústic, més íntim, em vaig trobar amb una força total i desfermada, ensenyant-nos una cara molt diferent, molt més desfermada, del que podem sentir a les gravacions. El Xarim i la seva guitarra elèctrica, anaven distorsionant, doblegant, esgarrapant més que endolcint, les cançons del seu darrer disc, Polinèsies, amb una potència sonora i una intensitat interessant i excessiva alhora, però una excessivitat que em semblava artística, inconformista, que em sobrepassava i m’agradava alhora. Com diu en una de les seves cançons, “no som herois, som indomables”. I a fe que vam veure un grup de músics indomables! Força i humor peculiar que van omplir la nit de divendres passat i que ens va oferir una jornada singular, diferent i difícilment classificable. Interessant, això sí.
En fi, ens agradés o no, ho sabéssim pair o no, com va dir ell mateix en un moment del concert: “això és cultura, per tant llibertat”. Ho subscric!
Pep Tort
Xarim Aresté presenta el tercer disc en solitari ‘Polinèsies’, un viatge per un univers alhora íntim i col·lectiu, on cada cançó és una illa formada per mil illes diferents, disc que ja recull premis com l’aconseguit el passat mes de març, millor disc de l’any en català en la darrera edició dels Premis MIN de Música Independent 2018.
Xarim Aresté és un músic català nascut a Flix l’any 1983 que trasteja amb la música des de ben jove. Amb 13 anys ja va muntar la seva primera banda de punk, la qual va ser la primera de moltes. Més endavant va endinsar-se en el món de la rumba postmoderna i va liderar el grup de música Very Pomelo, amb el qual va treure a la llum tres discos. En solitari, ha presentat Lladregots (2013), La rosada (2015), Polinèsies (2017) i, enguany, un EP titulat Groc.