Ivette Nadal, la banda i les paraules

Un altre febrer a Músiques de Butxaca, el que significa la tornada anual de la ja tradicional col·laboració amb el festival Barnasants de cançó d’autor. Amb l’espectacle del Nico Roig a la platea del teatre a l’esquena, també una tornada a l’escenari: la configuració habitual per rebre a la cantautora i poeta Ivette Nadal.

El director del festival, Pere Camps, va subratllar en la seva presentació la importància de les paraules, importància a la qual un gènere com la cançó d’autor ofereix un primer pla. Aquesta importància ja va quedar clara amb la il·luminació blava i la guitarra de la Ivette, també d’una elegant fibra de vidre profundament blava… I és que la música va arribar per presentar el seu treball ‘Les hores blaves’. Un àlbum, malgrat això, més inspirat per la filosofia que per la música o la poesia, cosa que la Ivette va explicar en moltes de les introduccions a les cançons que ella i la seva banda anaven desplegant. La van acompanyar el meticulós Marcel Torres a la guitarra i el detallista Oriol Pujolràs a la bateria, un format trio al qual feia ben poc que s’hi va incorporar també el generós baixista Joan Barranca. Aquests van ser els músics que van posar el llenç a un repertori en el qual van brillar les lletres escrites per la cantautora, però en el que també van abundar els
poemes musicats de diverses autores i, fins i tot, una immaculada versió de la PJ Harvey traduïda al català.

Així va desenvolupar-se el concert especialment introspectiu i agradable del passat divendres, en què també vam poder gaudir d’algun que altre exuberant solo de guitarra del Marcel i un final decididament més elèctric. Un concert interpretat per una cantautora, la seva banda i, sobretot, moltes i moltes paraules.

David G. L.