Pavvla, l’artista que captiva i atrapa amb la seva veu

El Teatre Municipal l’Ateneu del revés, un cop més, i com en cada Músiques de Butxaca: públic i artista comparteixen l’escenari i el pati de butaques queda buit tot creant una atmòsfera que fa un oxímoron en el qual no sabem si estem en un espai petit i íntim o en un espai immens i inhòspid. Aquesta és la màgia del Músiques de Butxaca: crear aquesta doble sensació d’estar protegit i desprotegit alhora. Ens fa sortir de la zona de confort i fa que rebem la música amb tots els sentits activats.

Es fa fosc i apareix Pavvla amb dos músics, encarregats dels sintetitzadors i de la percussió amb bateria elèctrica. Amb una perruca com a element característic, que l’assimila a altres artistes que utilitzen complements d’atrezzo per crear-se un personatge, com són Sia amb perruques o Daft Punk amb els cascos on amaguen la seva cara. Amb la primera estrofa de la cançó que estrena el concert, veiem que la perruca serveix per vestir una artista que ens porta als sons més actuals de l’escena indie-pop. De seguida ens pot venir al cap una de les artistes més consagrades d’aquest gènere a nivell internacional, com és Lana del Rey, però Pavvla és Pavvla. Canta com si no cantés, diu sense semblar que digui, sona humil però intensa alhora. És una artista que captiva i que amb la seva veu et pot fer anar per on vulgui, et té atrapat. Tan aviat pot encadenar un seguit de greus tot xiuxiuejant com saltar a fer un agut. Tot sense estridències, tot ho embolcalla d’un so que fa que tot tingui un perfecte equilibri.

Quan es dirigeix al públic després del primer aplaudiment, Pavvla és Paula Jornet o potser segueix sent Pavvla. És músic i actriu, així que no sabem si quan ens parla també està interpretant un personatge o no, però la naturalitat, frescor i sinceritat que desperta la fan connectar amb el públic ràpidament. El contrast entre la Pavvla que canta i la Paula que ens parla, la fan una artista empàtica. La introspecció que ofereix a les cançons es fon quan l’escoltem parlar sense artificis i com si fos una amiga de tota la vida. El públic riu, aplaudeix i, a l’última cançó, canta amb ella sota la promesa d’un bis. El públic canta i hi ha bis. Només un, tot i els insistents aplaudiments. Ens vam quedar amb més ganes de Pavvla, però està immersa a la gira de presentació del seu segon disc Secretly hoping you catch me looking (2019) i a l’agenda hi ha un grapat de concerts on poder-la seguir. Una gira que, per cert, farà parada al festival Primavera Sound de Barcelona.

Pavvla és un exemple de les noves fornades d’artistes del país. Primer, perquè demostra que es pot ser català, cantar en anglès, i situar-se als costat dels cantants internacionals en projecció. I segon, perquè ha trobat en les xarxes socials la manera de donar-se a conèixer. Gràcies al seu canal de Youtube on penjava les seves composicions, va ser descoberta per una discogràfica que li van brindar la possibilitat de fer un primer disc: Creatures (2016). Amb el segon en marxa, i amb concerts en diversos països d’Europa i els Estats Units, Músiques de Butxaca ens va descobrir una artista en trajectòria ascendent.

Crònica de Romeu Solé

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada