“Allà, ell ben sol, i en directe, a mitja llum, anava creant ambients efímers, sonoritats especials, tot un món particular d’imatges, de reflexions, d’històries quotidianes que anava desenvolupant davant nostre. Passava dels moments més íntims i acústics (com correspon a un cantant sol i la seva guitarra), a autèntics increixendos absolutament farcits de capes i acords repetits, molt rítmics, quasi mecànics a voltes, sintetitzats pel looper, deformats fins a l’increïble, omplint l’espai de textures impensades i que no et deixen de cap manera indiferent. De cop, a mitja cançó el cantant solitari, esdevenia home orquestra i ho pintava tot de colors estranys, de llums que no fan llum, per tornar al recolliment i la intimitat un moment més tard. Com una mena de muntanya russa de sonoritats…” Fragment de la crònica de Pep Tort
Deixa un comentari