Dues veus, tres guitarres i un parell de peus

Dues veus, tres guitarres i un parell de peus. No necessiten res més per a fer música aquest parell. Ah si, perdona no t’havia dit de qui volia parlar. Es diuen Mireia Vives i Borja Penalva, són músics i van tocar divendres passat a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera dins el cicle de Músiques de Butxaca. Amb la sala plena i l’escenari il·luminat per la paraula llibertat, varen anar desgranant part de les cançons del seu darrer treball discogràfic: Cançons de fer camí. Un exercici de llibertat en ell mateix, com el concert. I en els temps que ens toca viure, creu-me, és molt d’agrair.

El concert va estar ple de poesia, de Cohen (Com havíem somiat) a Fuster (Criatura dolcíssima), de Dylan (La noia del nord) a Salvat Papasseit (El desig i el convit), De Caño (Contemplar Roma) a Casagran(Ara que dorms) i de Roig (Morir a Ravensbrück) a Marçal (Cançó de fer camí) I ja en el tram final del concert la versió incommensurable de Fairytale of New York de The Pogues. I no, no m’oblido de tres temes ben valencians: La Suite Peiró, La rèplica i València negra. Tres joies.

Et vas perdre el concert? Ja fas tard per veure’ls a Igualada, però aquest parell no paren de fer concerts i a més encara pots comprar el disc, ben enregistrat, ben il·lustrat i ben editat. Segur que si els enxampes cantant, tan és si al sud o al nord, podràs dir que tot anirà com havies somiat encara que siga per un instant i descobriràs com un parell de peus fan música.

Toni Llena

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.