Arriba, s’asseu al piano i sense dir res de res, comença a cantar

Arriba, s’asseu al piano i sense dir res de res, comença a cantar, sense presentacions, a capel·la: “Now I’ve heard there was a secret chord /That David played, and it pleased the Lord…” (Ara he sentit que hi havia un acord secret /que tocava David i li plaïa al Senyor…).

Si algú, sens avís previ, per sorpresa, comença un concert fent homenatge a Leonard Cohen, atrevint-se amb el famós Alelujah a viva veu, sense instruments, ja s’ha guanyat a la primera de canvi al seu auditori. O si més no, el Guiem Soldevila a mi si que em va guanyar el divendres passat a la cloenda de les Músiques de Butxaca.

Jo no en sabia res d’aquest menorquí serè i pausat. Mai l’havia sentit anomenar. I va ser una autèntica sorpresa trobar-me amb aquest músic que canta poemes de Martí i Pol, Ponç Ponç, o Salvat Papasseit, entre altres i també lletres de collita pròpia, amb la sensibilitat a flor de pell, amb una delicadesa i una claredat realment destacables.

Ara mateix, metre escric això, estic sentin el seu darrer disc Amoramort (només el títol és una autentica declaració d’intencions…) i haig de dir que em sembla un treball sòlid, interessant, ple de tota mena de llums. També m’agrada molt el seu treball anterior; Nura, on musicava poemes del també menorquí Ponç Ponç. Tots dos m’agraden també molt molt (els trobareu fàcilment a la xarxa…).

I si el divendres volíem encara més sensibilitat, la varem tenir desobradament. Al Guiem l’acompanyaven la Violant Menorca al violí i també a les veus (una veu magnífica , per cert!) i l’igualadí Edmon Bosch al cello (com m’agrada el so profund i misteriós del cello!) i en les cançons que compartien tots tres, la sensibilitat, la poesia, la llum es feien evidentíssimes, destacables, plaents…

I si va començar la nit amb un homenatge a una de les icones que malauradament hem perdut aquest any, per acabar es va atrevir amb un altre geni també desaparegut. Amb només veu i guitarra ens va regalar una gran, grandíssima versió de l’Espace Odity de Bowie: “Ground Control to Major Tom …” (Control de terra a l’oficial Tom…)

En definitiva el Guiem, la Violant i l’Edmon van ser una digna cloenda de les Músiques de Butxaca d’aquest 2016, una grata sorpresa, una nit rica de sons i paraules, una nova veu amiga per acompanyar-nos pel llarg camí…
Pep Tort

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.