Qui té màgia, té màgia. I en Ferran Savall en té

“Amb la seva veu càlida i suau i detalls preciosos de guitarres ben compassades i una complicitat preciosa que flotava en l’aire de la nit, el Ferran i el Jordi ens van captivar des del primer moment, com encantadors de serps, ens tenien constantment pendents del que sentíem, de la seva música irrepetible, dels seus gestos, de les seves mirades, del seu transitar lleu i ric entre notes i sentiments…”  

Fragment de la crònica de Pep Tort

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *