La complicitat i la seducció van arribar a la part més acústica del concert

De forma conscient o no, quan van anar presentant temes més íntims, quan la Cèlia va cantar sola amb la guitarra, quan va aparèixer l’ukelele, quan van agafar un to més acústic, una mica més intimista, va arribar, finalment, la complicitat del públic i la seducció que estàvem esperant. Fins i tot va aconseguir que féssim veus en algunes cançons, cosa gens fàcil a Igualada…!

Fragment de la crònica de Pep Tort

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *