Escoltar a Pau Vallvé, viure una experiència diferent, rica, particular …

“Allà, ell ben sol, i en directe, a mitja llum, anava creant ambients efímers, sonoritats especials, tot un món particular d’imatges, de reflexions, d’històries quotidianes que anava desenvolupant davant nostre. Passava dels moments més íntims i acústics (com correspon a un cantant sol i la seva guitarra), a autèntics increixendos absolutament farcits de capes i acords repetits, molt rítmics, quasi mecànics a voltes, sintetitzats pel looper, deformats fins a l’increïble, omplint l’espai de textures impensades i que no et deixen de cap manera indiferent. De cop, a mitja cançó el cantant solitari, esdevenia home orquestra i ho pintava tot de colors estranys, de llums que no fan llum, per tornar al recolliment i la intimitat un moment més tard. Com una mena de muntanya russa de sonoritats…Fragment de la crònica de Pep Tort

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *