Arriba, s’asseu al piano i sense dir res de res, comença a cantar

Arriba, s’asseu al piano i sense dir res de res, comença a cantar, sense presentacions, a capel·la: “Now I’ve heard there was a secret chord /That David played, and it pleased the Lord…” (Ara he sentit que hi havia un acord secret /que tocava David i li plaïa al Senyor…).

Si algú, sens avís previ, per sorpresa, comença un concert fent homenatge a Leonard Cohen, atrevint-se amb el famós Alelujah a viva veu, sense instruments, ja s’ha guanyat a la primera de canvi al seu auditori. O si més no, el Guiem Soldevila a mi si que em va guanyar el divendres passat a la cloenda de les Músiques de Butxaca.

Jo no en sabia res d’aquest menorquí serè i pausat. Mai l’havia sentit anomenar. I va ser una autèntica sorpresa trobar-me amb aquest músic que canta poemes de Martí i Pol, Ponç Ponç, o Salvat Papasseit, entre altres i també lletres de collita pròpia, amb la sensibilitat a flor de pell, amb una delicadesa i una claredat realment destacables.

Ara mateix, metre escric això, estic sentin el seu darrer disc Amoramort (només el títol és una autentica declaració d’intencions…) i haig de dir que em sembla un treball sòlid, interessant, ple de tota mena de llums. També m’agrada molt el seu treball anterior; Nura, on musicava poemes del també menorquí Ponç Ponç. Tots dos m’agraden també molt molt (els trobareu fàcilment a la xarxa…).

I si el divendres volíem encara més sensibilitat, la varem tenir desobradament. Al Guiem l’acompanyaven la Violant Menorca al violí i també a les veus (una veu magnífica , per cert!) i l’igualadí Edmon Bosch al cello (com m’agrada el so profund i misteriós del cello!) i en les cançons que compartien tots tres, la sensibilitat, la poesia, la llum es feien evidentíssimes, destacables, plaents…

I si va començar la nit amb un homenatge a una de les icones que malauradament hem perdut aquest any, per acabar es va atrevir amb un altre geni també desaparegut. Amb només veu i guitarra ens va regalar una gran, grandíssima versió de l’Espace Odity de Bowie: “Ground Control to Major Tom …” (Control de terra a l’oficial Tom…)

En definitiva el Guiem, la Violant i l’Edmon van ser una digna cloenda de les Músiques de Butxaca d’aquest 2016, una grata sorpresa, una nit rica de sons i paraules, una nova veu amiga per acompanyar-nos pel llarg camí…
Pep Tort

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *